Per Àngel Pagès (membre d'Indignats de Premià de Mar i soci de la coop. Gafarrons.
"Conspirar és respirar junts". Amb aquesta frase sortida
del maig del 68 es definia un cert concepte del que és l’empatia, la
complicitat i el sentit de pertanyer a un corrent de pensament i d’acció
compartida davant l’estat de coses del moment. Certament estem
assistint a una nova onada de complicitats culturals, socials i
associatives a nivell local. Així com la cultura més institucional o les
iniciatives consolidades avancen en els seus projectes amb propostes
renovades i amb bones perspectives, també hem d’esmentar el recent
esclat d’activitats que -sense establir xarxes orgàniques ni
coordinacions estèrils- repunta després d’uns anys de desconcert i
dispersió. L’aparició del moviment 15M vindria a ser un factor a tenir
en compte dins d’aquesta etapa de reinvenció d’un cert teixit associatiu
de signe marcadament alternatiu. Les relacions entre col·lectius
dispars, però capaços de compartir unes actituds desvinculades de
l’institucionalisme o del que és més convencional, té una nova expressió
en el factor 15M i en les pròpies relacions que aquest moviment
estableix amb altres col·ectius per tractar temàtiques socials i locals.
Fruit d’aquesta tendència, avui es respira una empatia
especial entre el moviment del 15M -els Indignats de Premià- i
la cooperativa de consum responsable Gafarrons
i les derivacions d’uns i altres. Com a resultat d’aquestes
coincidències s’estan generant activitats de divers signe com els
mercats d’intercanvi, el projecte d’un banc de temps o les projeccions
de documentals sobre la crisi del sistema. Uns i altres treballen per
obrir formes i continguts alternatius a les tendències socioeconòmiques i
polítiques dominants. Consumir d’una altra manera, ser critics i
aportar exemples possibles per intervenir en la producció, el comerç i
el propi consum, s’està convertint en una pràctica que ja comença a
sortir de l’àmbit cooperatiu.
Per això és molt positiu de comprovar la relació que el
moviment 15M local i el cooperativisme estan establint. A més a més, aquesta
xarxa no declarada però efectiva i pràctica, no es queda aquí. A les
novetats del 15M i de la cooperativa Gafarrons hi podem sumar altres
experiències en marxa que ja formen part d’aquest "altre Premià" que
circula per territoris alternatius i dissidents amb l’ordre establert.
Altres Veus és el nom d’un programa de ràdio setmanal
que s’emet a la ràdio local. Altres Veus s’ha convertit en poc temps en
un referent dels moviments socials. El programa està conduit per membres
de l’assemblea d’Indignats i, de manera, rotatòria, un grup de 8/10
persones coordinen i protagonitzen emissions on es tracten temes
relacionats amb el moviment, amb el cooperativisme, el treball i l’atur,
les revoltes àrabs, l’economia alternativa i el que va sorgint
setmanalment. D’ocupar les places hem passat modestament a ocupar les
ones i a estendre aquella complicitat que apuntavem més amunt.
Al calor d’aquestes experiències, s’afegeix un nou
factor a la dinamització cultural al marge del "possible": El retorn de
l’entitat Amics d’Alan Smithee recupera el vell esperit de col·lectius
similars, ja desapareguts, dels anys 70, 80, 90 i 2000 (des del Taller
Obert d’Expressió a Glimpse, passant per La Mirada dels Premianencs i
altres afins). Aquesta entitat organitza el cicle Fora de Joc, dedicat
als "outsiders" de la cultura i de la societat. La segona edició del
cicle desplega una programació que acull biografies i modalitats molt
variades i les tracta en sessions de cinema, documentalisme, xerrades i
performances (Al Lewis, Daniel Johnston, Malcolm Lowry, La Cuadrilla,
els discos de vinil, el grafisme, el còmic...).
Una mostra més del que denominem una xarxa "no escrita"
com la que estem establint a Premià, està en el fet de que aquest cicle
vincula més col·lectius del soterrani local: Stereo2-Soundsystem (amb
programa musical propi a la ràdio local), la productora musical El
Impulso Wilson, la sala La Rebel (centre neuràlgic de l’oci alternatiu i
el bon ambient de la subcomarca), la cooperativa Gafarrons (que ofereix
la seva seu per les projeccions), el bar Marina que es consolida com un
punt de trobada de tot aquest personal i també, aportant la nota
d’humor, una insòlita penya autodefinida com a "sector proletari i
dissident" del futbol local.
Amb aquestes realitats (i altres que giren a prop),
malgrat els temps que corren, es pot constatar que la conspiració, "la
respiració conjunta" d’un sector intergeneracional de la vila, és una
digna realitat organitzada, creativa i rebel. Queden assignatures
pendents: Trencar l’apatia i el desconcert que provoca la crisi del
sistema i traduïr-la amb més acció social combinada amb la
imprescindible condició de passar-ho el millor possible. Però això ja és
una altra història, del tot ineludible. En parlarem més endavant
